Las leyes de la frontera
About This Project
Sinopsi
Estiu de 1978. Ignacio Cañas (Marc Ruiz) és un estudiant de 17 anys introvertit i una mica inadaptat que viu a Girona. A el conèixer a l’Zarco (Chechu Salgado) i la Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents de barri xinès de la ciutat, es veu immers en una cursa imparable de furts, robatoris i atracaments. És la història en la qual Nacho es fa gran, creuant la línia que hi ha entre el bé i el mal, entre la justícia i la injustícia … Adaptació de la novel·la homònima de Javier Cercas.
Repartiment
Director | Daniel Monzón |
---|---|
Música | Derby Motoreta’s Burrito Kachimba |
Fotografía |
Carles Gusi
|
Productores | Ikiru Films / Atresmedia Cine / La Terraza Films / Las leyes de la frontera AIE |
Distribuïdora | Warner Bros. España |
Repartiment | Marcos Ruiz, Begoña Vargas, Chechu Salgado, Pep Tosar, Daniel Ibañez, Guillermo Lasheras, Jorge Aparicio, Carlos Oviedo, Cintia García, Xavier Martín, Víctor Manuel Pajares |
Dades de Producció:
Títol Original | Las leyes de la frontera |
---|---|
Any | 2021 |
País | España |
Gènere | Acció |
Galeria
Crítiques
Fausto Fernández, FOTOGRAMAS
«Les lleis de la frontera era ja en l’esplèndida novel·la de Javier Cercas una coda gironina a Marsé, i si no menys supèrbia adaptació cinematogràfica, la pàtina de romanticisme, delinqüència i poesia vital que va fer de De la Loma nostre Nicholas Ray. Les pel·lícules de Daniel Monzón sempre han girat al voltant de la fi de la innocència com una aventura agredolça i Les lleis de la frontera respon a ello.”
Federico Marín, ABC
«Montsó i ‘Guerri’ fan una lectura intel·ligent de la prosa sempre precisa de Cercas. Canvien l’estructura, despullen la novel·la de la bastida metaliterari i fins de la política. Xuclen la substància com el cap d’una gamba i després aprofiten el llom dels personatges i la trama. Cosa fina, tant que aquest cinema i el quinqui s’assemblen molt poc pel que fa un s’ha ventilat la sinopsi d’aperitiu»
Javier Ocaña, EL PAIS
«Marcos Ruiz, Begoña Vargas i Chechu Salgado, veus i mirades preciosos, són Dolços reflexos d’una època que ja Només és olla representar en una pel·lícula romàntica, intensa i bonica com aquesta.»