El Pacto

Mónica veu com, de sobte, Clara, la seva filla, entra en un coma profund i inexplicable. Quan els metges la donen per morta, un desconegut li proposa un pacte: ell salvarà Clara però, a canvi, Mónica haurà lliurar-li una vida. Mònica accepta i, contra tot pronòstic, la seva filla es salva. Ara ella ha de lliurar una altra vida a canvi.

Dades de Producció:

FOTOGRAMAS
En realitat, El Pacto no és una pel·lícula de terror per molt que utilitzeu algunes de les seves eines per anar construint la història. És un thriller psicològic en què planeja l’element sobrenatural, de vegades de manera una mica efectista, i que en realitat intenta erigir-se com una faula moral al voltant dels límits de la naturalesa humana i l’essència del mal. David Victori construeix una pel·lícula de factura impecable, molt elegant i amb una atmosfera suggerent. Sap com planificar cada escena per generar inquietud, però El pactO es ressent per la seva naturalesa formulària i la repetició d’esquemes que ja van posar en pràctica directors com Jaume Balagueró i Paco Plaza a l’inici de les seves carreres.

EL PAÍS
El pacto, òpera prima de David Victori, és una pel·lícula de terror que parla del Diable. O, més aviat, de pactes amb el Maligne en situacions de dolor. Unes aranyes albines i un rellotge de sorra proposen un eficaç imaginari allunyat de les creus invertides i les retòriques habituals del terror satànic, però, més enllà de la funcionalitat de la trama (que es remata desatenent a les implicacions ètiques d’un desenllaç més conciliador que conseqüent), la pel·lícula es ressent de l’ensordidor silenci … del Diable. Aquí no parla el Diable, parla el mercat. I no hi ha cap mal en això: el problema és que tampoc hi hagi res realment pertorbador, potencialment satànic.

E-CARTELERA
Salta a la vista que la pel·lícula ha estat realitzada amb afecte i dedicació. Es pot veure en l’acurada factura i els valors de producció, que ens deixen una feina visualment interessant, ple de detalls i amb escenes d’acció molt ben executades que confirmen a un realitzador més que competent. El problema és que el guió no està a l’altura de les circumstàncies, i tots aquests elements acaben diluint-se en el convencional de la història i els seus abundants forats argumentals.

EL PERIÓDICO DE CATALUÑA
‘El pacto’ és un interessant ‘thriller’ psicològic que bascula entre la raó i la paranoia i que gira al voltant de les conseqüències que generen els nostres actes, una pel·lícula que s’endinsa en zones res còmodes per enfrontar l’espectador a constants dilemes ètics. El seu major error? Que algunes de les seves solucions narratives resultin massa formulàries, que certes situacions semblin una cosa mecàniques i poc creïbles (com la perruca de Belén Rueda) i més d’una línia de diàleg una mica forçada.

GUÍA DEL OCIO
En tant variació del tema etern del pacte amb el diable per aconseguir impossibles -en última instància, del pacte trampós amb un mateix per esquivar el rumb natural de les coses-, aquesta òpera prima de David Victori no manca d’interès, especialment durant els seus primers minuts. Però després es mostra incapaç de desenvolupar amb fluïdesa el relat en cap direcció, tot i els efectismes fotogràfics i de so amb què tracta d’ocultar.

LA VANGUARDIA
El Pacto és una pel·lícula amb un excel·lent ambient i una posada en escena sòlida en la qual perdem interès a mesura que passa el temps (els primers quaranta-cinc minuts són molt millors que la resta), recolzats fermament per les actuacions de Belén Rueda, un destacat Grandinetti i l’excel·lent actuació de Mireia Oriol, que interpreta la filla i té un futur brillant per davant. Els primers minuts són desconcertants i pertorbadors.