Adú

About This Project

 

Sinopsi

En un intent desesperat per arribar a Europa i amagats davant d’una pista d’aterratge al Camerun, un nen de sis anys i la seva germana gran esperen per colar-se en els cellers d’un avió. No massa lluny, un activista mediambiental contempla la terrible imatge d’un elefant, mort i sense ullals. No només ha de lluitar contra la caça furtiva, sinó que també haurà de retrobar-se amb els problemes de la seva filla acabada d’arribar d’Espanya. Milers de quilòmetres a nord, a Melilla, un grup de guàrdies civils es prepara per enfrontar-se a la furibunda multitud de subsaharians que ha iniciat l’assalt a la tanca. Tres històries unides per un tema central, en què cap dels seus protagonistes sap que els seus destins estan condemnats a creuar-se i que les seves vides ja no tornaran a ser les mateixes.

Repartiment
Director Salvador Calvo
Guionistes Alejandro Hernández
Fotografía Sergi Vilanova
Música Roque Baños
Productores Ikiru Films / La Terraza Films / Telecinco Cinema / Un Mundo Prohibido AIE
Actors de veu Luis Tosar, Anna Castillo, Álvaro Cervantes, Jesús Carroza, Miquel Fernández, Moustapha Oumarou, Adam Norou, Zayidiyya Disssou, Djedje Apali, Ana Wagener, Bella Agossou, Josean Bengoetxea, Nora Navas, Belén López
Dades de Producció:
Títol Original Un Mundo Prohibido
Any 2020
País España
Gènere Drama / Inmigración
Durada 116 minutos
Galeria
Crítiques

Juan Pando, FOTOGRAMAS
«Adu, el personatge que dóna títol a aquest drama d’enfocament polièdric sobre la immigració, és un nen camerunès de sis anys. Un petit heroi de l’estirp dels valerosos protagonistes de Sammy, fugida cap al sud (Alexander Mackendrick, 1963) i Llop – Theeb (Naji Abu Nowar, 2014). Com ells, privat dels seus pares, emprèn un portentós viatge iniciàtic per una terra hostil. Una aventura de supervivència plena d’intriga, emoció i veritat, amb moments colpidors com la seqüència de l’avió. Un periple per el pitjor i el millor de l’ànima humana, en què el xaval coneixerà l’autèntica amistat i a éssers generosos. Pur cinema.

La pel·lícula es torna una altra quan es contraposen les seves peripècies amb les altres dues trames que la integren i que opten per racionalitzar el fenomen de la immigració. Una aborda del punt de vista dels que vigilen les fronteres d’Europa i l’altra, el de cooperants i ONG. Però quan s’ha rendit un a la innocència infantil de Adu, encarnat de manera magistral per Moustapha Oumarou, tota la resta sembla impostat i superflu.

Oti Rodríguez, ABC

«Molt ben construïda i dosificada, amb claredat d’idees en els sentiments que es debaten, des dels més purs i necessaris fins als banals i accessoris, i amb l’expressivitat natural de l’infant Moustapha Oumarou, que arrossega amb autenticitat el que han de forçat i retocat les altres dues històries. Tosar i Anna Castell nuen bé els seus personatges d’home amb principis i de filla buscant-los, i tots dos, com Adu, afronten el seu viatge cap a la frontera de l’altre, també tancada i amb concertines. El tram de Melilla i la consciència de la Guàrdia Civil està tractat amb més desafecció i rigidesa, i mirat com sense treure-li la closca.»

Elsa Fernández, EL PAIS

«Adu, segon llargmetratge de Salvador Calvo, s’atura davant d’una tragèdia humana de tals proporcions que costa pair els seus 90 minuts. I costa precisament perquè la pel·lícula no explica res excepcional, sinó una cosa quotidiana: nens enganyats per màfies, perduts al mar, amagats en el tren d’aterratge d’un avió, prostituint per poder menjar, malalts o moribunds en la seva desesperada recerca d’un món millor. El germen d’el guió va sorgir durant el rodatge a Canàries de el primer film de Calvo, 1898. Els últims de Filipines. Allà, en contacte amb els CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda a l’Refugiat), va conèixer les històries de l’infant i de l’adolescent en què s’inspira la pel·lícula. Malauradament, en aquest assumpte el clixé es compleix i la realitat supera la ficció. Sense carregar les tintes i amb bon pols, Calvo condueix una pel·lícula destinada a àmplies audiències a llocs comuns que no resulten ni tan obvis ni tan amables com solen ser en aquest tipus de grans produccions.»

 

 

Category

Pel-licules