David Alonso: “Em vaig proposar un repte doble: acontentar el cinèfil implacable que sóc i emocionar el nen de vuit anys que vaig ser”
Sovint els directors afirmen realitzar les pel·lícules que ells gaudirien en el cinema com a espectadors. “Jo em vaig proposar un repte doble: acontentar el cinèfil implacable que sóc i emocionar el nen de vuit anys que vaig ser, el que es va criar amb el cinema dels vuitanta del qual tant hereta Tadeo Jones”, confessa David Alonso.
“Volíem fer del segon lliurament de Tadeo un gran entreteniment que sorprengués a l’espectador i sobrepassés en cada un dels apartats artístics i tècnics a la seva predecessora”, declara el director.
El germen del guió de ‘Tadeo Jones: el secret del Rei Mides’ tenia tots els ingredients d’una gran pel·lícula d’aventures: un misteri ocult en una llegenda coneguda per tots, una odissea al voltant del món, localitzacions pintoresques, personatges entranyables i un pessic de romanç. A partir d’aquí, només era qüestió de seguir les màximes del bigger, better, funnier per fer del segon lliurament de Tadeo un gran entreteniment que sorprengués a l’espectador i sobrepassés en cada un dels apartats artístics i tècnics a la seva predecessora.
“No ha estat tasca fàcil però crec que ho hem aconseguit”, reconeix David Alonso. Com a director i cinèfil perfeccionista que és, confessa que retocaría cada fotograma de la pel·lícula ad eternum. “Però el meu jo de vuit anys, aquell que té la culpa que avui estigui a l’altra banda del projector, el que de veritat compta, estaria tremendament orgullós, agafat ben fort a la butaca de cinema”, assegura David.
