Un documental revela que l’escriptor Jaume Cabré té Alzheimer
Font: www.3cat.cat
El director Antoni Verdaguer repassa a “Jaume Cabré, la música de les paraules” la vida i l’obra de l’autor de “Jo confesso”
El director Antoni Verdaguer repassa a “Jaume Cabré, la música de les paraules” la vida i l’obra de l’autor de “Jo confesso”
L´escriptor Jaume Cabré, Premi d´Honor de les Lletres Catalanes, té Alzheimer.
Ho revela el documental Jaume Cabré, la música de les paraules, que ha dirigit el director de Terrassa Antoni Verdaguer, dins d’una sèrie de peces audiovisuals que està fent sobre conciutadans destacats.
El documental està coproduït per Ikiru Films i 3Cat, entre d’altres, i s’emetrà al programa “El documental”. Es va poder veure per primera vegada el juny del 2024 a l’últim festival Fic-Cat, on Cabré va rebre un premi honorífic.
El documental podrà visionar-se de nou aquest divendres a Terrassa.
Avui es realitza la primera projecció als cinemes Girona de Barcelona. I, des de fa pocs dies, el documental també es pot visionar des de Filmin (coproductora).
Un repàs a la seva vida:
“Jaume Cabré, la música de les paraules” és un repàs a la vida i l’obra de l’escriptor a partir del testimoni d’una trentena de personalitats, amics, editors, escriptors, acadèmics i també músics.
La música sempre ha estat un llenguatge estretament vinculat a l’obra de Cabré, de qui sempre s’ha dit que sembla un escriptor que compon simfonies amb les paraules o que és un músic virtuós que escriu, precisament, la música sol ser per als malalts de Alzheimer és una eina d’acompanyament molt valuosa.
El documental fa un repàs del procés creatiu de l’obra literària de Cabré. .
Jaume Cabré, un escriptor majúscula.
Cabré és un dels noms essencials de la literatura catalana i és una figura de referència de l’escena cultural. El 2010 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural.
També té la Creu de Sant Jordi, i el 2017 va ser guardonat amb el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català per l’excel·lència de la seva obra com a escriptor i guionista i per la defensa de la cultura en català.
Va ser creador i guionista de la primera sèrie televisiva de TV3, “La granja” (1989-1992) i altres títols, com l’exitosa sèrie “Estació d’enllaç”. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys 70 amb dos llibres de contes, “Fabules de mal guardar” i “Toquen a morts” i per les novel·les “Galceran, l’heroi de la guerra negra” i “Carn d’olla” “, que l’editorial Proa va reeditar el passat any.
A la dècada dels anys vuitanta consolida la seva obra literària amb obres com “La teranyina”, a partir de la qual Antoni Verdaguer faria una pel·lícula, o “Fran Junoy, o l’agonia dels sons”.
El 1991 es publica “Senyoria”, una novel·la sobre la corrupció judicial que va obtenir un gran èxit. Més tard vindrien “L’ombra de l’eunuc” i altres obres de gran ressò com “Les veus del Pamano”, de la qual es va fer una minisèrie per a TV3.
El 2011 publica “Yo confesso”, una de les seves novel·les més ambicioses, que es converteix també en un èxit internacional amb nombroses traduccions. Es dóna la circumstància que el protagonista, Adrià Ardèvol, està afectat d’Alzheimer i decideix, abans que la malaltia avanci, escriure la seva vida. El 2021 es va publicar l’última novel·la, fins ara, de la seva trajectòria, “Consumits pel foc”.
El penúltim capítol de la seva obra té el nom d’un neuròleg alemany de principis del segle XX, Alois Alzheimer, que malauradament té poc a veure amb la ficció.
