Republiquem l’entrevista d’Audiovisual 451 a Edmon Roch amb motiu de ‘Les lleis de la frontera’.
‘Les lleis de la frontera’, de Daniel Monzón, és la pel·lícula encarregada de clausurar la 69è edició del Festival de Sant Sebastià. És sens dubte una de les grans apostes espanyoles per a l’última part de l’any en curs. El film, que té previst la seva estrena el 8 d’octubre de la mà de Warner Bros., és una superproducció de set milions d’euros que sublima un subgènere tan espanyol com és el del ‘cinema quinqui’, que en els anys 70 i 80 van posar de moda directors com Eloy de l’Església i José Antonio de la Lloma, mentre que Carlos Saura el va reivindicar i el va rehabilitar per a la crítica amb ‘De pressa, de pressa’.
Aquest ‘cinema quinqui’, tan injuriat en el seu moment però que omplia els cinemes dels ravals, sembla que viu ara una nova etapa, totalment revitalitzat. Si Daniel Calparsoro va mostrar l’any passat la seva visió actualitzada d’aquest subgènere amb l’excel·lent i també taquillera en aquests temps ‘Fins al cel’, ara Monzón torna a la fi dels anys 70 per a contar una història d’amor adolescent en un món d’atracadors, en plena transició espanyola.
‘Les lleis de la frontera’ és l’adaptació de la novel·la homònima de Javier Cercas, amb guió de Jorge Guerricaechevarría, al costat del mateix Monzón, un tàndem que torna a unir-se després de treballar en els llibrets de pel·lícules com a ‘Cel·la 211’, ‘El Nen’ i ‘Yucatán’.
Però la pel·lícula no descriu una Espanya grisa en l’estiu de 1978, més aviat tot el contrari, perquè els seus autors han apostat per l’estilització: «Revisem aquesta Espanya de la Transició però d’una manera estilitzada, des del record, amb una perspectiva romàntica molt acolorida i viva», reconeix el director de ‘Cel·la 211’.
El rodatge, previst inicialment per a maig de 2020 i retardat a l’estiu, es va dur a terme durant deu setmanes en els escenaris naturals que retrata la novel·la de Cercas, per localitats com Girona, Manresa, Montblanc i Costa del Garraf, entre altres. La producció és a càrrec de La Terrassa Films, Ikiru Films, Atresmedia Cinema i Les Lleis de la Davantera AIE, en col·laboració amb Buendía Estudios. A més, Netflix s’ha quedat amb els drets mundials de la pel·lícula. Aquesta producció de Edmon Roch, Mercedes Gamero i Javier Ugarte va rebre 1,2 milions d’euros en les ajudes generals de l’ICAA de l’any 2020.
El trio protagonista de ‘Les lleis de la frontera’ el conformen Marcos Ruiz (‘Cosins’, ‘L’Home de les mil cares’, ‘Futbolísimos’), Begoña Vargas (‘Malasaña 32’, ‘Alta mar’) i Chechu Salgado (‘Fariña’, ‘Monteperdido’, ‘Pàtria’). Completen el repartiment Carlos Oviedo, Xavier Martín, Daniel Ibáñez, Jorge Aparicio, Víctor Manuel Pajares i Cintia García.
Els productors Edmon Roch (Ikiru Films) i Mercedes Gamero (Atresmedia Cinema) parlen sobre la pel·lícula a les portes del Festival de Sant Sebastià.
Audiovisual451: Javier Ugarte i tu us heu abonat als rodatges complicats, ara a Espanya…
Edmon Roch: “Comentava amb el meu soci Javier Ugarte, que després dels rodatges súper complicats que havíem tingut a Àfrica com ‘El quadern de Sara’, ‘El viatge de Marta’… una altra pel·lícula en la qual havíem recorregut mig món en creuer com ‘Yucatán’, ara ens tocava una pel·lícula una mica més tranquilla, rodada a Catalunya. Llavors no sabíem el que ens esperava, la realitat es va acabar imposant, va arribar una pandèmia que no està coberta per cap assegurança i que ens va posar en una situació de risc extrem”.
A451: Per cert, últimament sempre al costat de Javier Ugarte (La Terrassa Films)…
E.R: “La veritat és que anem sempre de la mà. És una garantia estar amb Javier Ugarte i Cristóbal García al costat”
A451: I com s’afronta una pel·lícula així en pandèmia?
E.R: “Això fa que posis tot en perspectiva, que les teòricament pel·lícules complicades, amb contingències imprevisibles com rodar a Àfrica ens semblessin ara coses senzilles enfront d’estar provant com rodar per primera vegada en una pandèmia. Quan comencem a rodar ‘Les lleis de la frontera’, a l’agost de l’any passat, hi havia moltes coses que ara sabem que llavors no teníem ni idea de com afrontar-les. A vegades semblàvem astronautes i es desinfectava tot de manera compulsiva”.
E.R: “Clar, l’impacte de tot això també s’ha notat en el pressupost, la pel·lícula és la mateixa però més cara. Tots els protocols Covid no fan més que sumar”.
Mercedes Gamero: “És cert, és un projecte molt ambiciós. En aquell moment no sabíem el que es venia damunt, clar”.
A451: Si la producció dóna vertigen en condicions normals no vull pensar el que pot passar pel cap d’un productor en aquestes circumstàncies…
E.R: “És cert, el vertigen, la por al fet que passés alguna cosa estava en el dia a dia. Vam estar guiats pel metge Buenaventura Clotet, que ens va assessorar sobretot el que havíem de fer per a tenir la major seguretat possible, que no podia ser del cent per cent. El que vam fer va ser aplicar els protocols més estrictes per a evitar esglais. Però com et dic, el vertigen en el dia a dia era aquí, fent PCR’s sense parar i preparats per al pitjor.”
A451: No es va pensar en algun moment a fer un pas enrere, cancel·lar o esperar més?
E.R: “És clar que va ser una decisió de risc, però tant la productora Mercedes Gamero d’Atresmedia, com la distribuïdora Warner Bros. tenien clar que calia rodar i sense renunciar al guió que teníem, que era extraordinari, de Daniel Montsó i Jorge Guerricaechevarría, i no el volíem reescriure. Això implicava un salt mortal molt més difícil”.
A451: Com va ser aquest retrobament amb Daniel Monzón? Quantes pel·lícules van ja?
E.R: “Havíem fet ‘El Nen’ i més recentment ‘Yucatán’ amb Daniel Montsó. Aquesta és la tercera. Fins i tot Javier Ugarte havia estat involucrat abans d’alguna forma en ‘Cel·la 211’. Sempre és un plaer treballar amb Daniel”.
M.G: “En el nostre cas, aquesta és la nostra primera col·laboració amb Daniel Monzón i esperem que no sigui l’última».
A451: I com s’ha gestat aquesta primera col·laboració de Daniel Montsó amb Atresmedia Cinema?
M.G: “Edmon Roch havia adquirit els drets de la novel·la de Javier Cercas en la qual es basa la pel·lícula. Fa com dos anys o dos anys i mig vaig coincidir amb Daniel, comencem a parlar, connectem bé, ens vam entendre i poc després em va dir que estava valorant adaptar la novel·la de Javier Cercas. Em van enviar la novel·la, em va encantar i vam fer un contracte de desenvolupament perquè Jorge Guerricaechevarría i Daniel escrivissin el guió i posar-nos a treballar en ells. Tot va sorgir d’una manera molt orgànica”.
A451: Daniel Monzón, una novel·la de Javier Cercas… aquests vímets impliquen una certa tranquil·litat per als productors no és així?
E.R: “Tranquil mai estàs, sempre ens agrada ser exigents i apostar per produccions ambicioses, perquè nosaltres també som uns espectadors exigents. Això implica una gran preparació abans de rodar per a no haver d’improvisar res després, però com prepares més i t’envoltes dels millors, es converteix en un repte meravellós amb l’objectiu de fer la millor pel·lícula possible i la que volem fer. Per a aconseguir-ho la base és sempre anar molt ben acompanyat a nivell creatiu i de companys de viatge, Atresmedia, Warner, Netflix, l’ICAA…. El que és clar és que Daniel té sempre molt clar què és el millor per a la pel·lícula”.
A451: I després està la novel·la d’èxit…
E.R: “És cert que partíem d’un material extraordinari com és la novel·la de Javier Cercas, sabíem que aquí hi havia un peliculón”.
M.G: “Javier Cercas va veure la pel·lícula a principis d’agost i està encantat. Ha estat un plaer també treballar amb ell”.
A451: Van ser deu setmanes de rodatge què ha estat el més difícil al marge de rodar en pandèmia?
E.R: “Correcte, van anar deu setmanes. El més difícil ha estat la pròpia naturalesa del rodatge, no repetir cap localització, el propi recorregut pels personatges. Més enllà de la casa del protagonista, cada dia canviàvem de lloc de rodatge i això en pandèmia és complex. Per un altre comunicat, recrear un any com 1978 no és fàcil ara. La Girona de 1978 ja no existeix, va desaparèixer en els anys 90, amb la reformulació que va fer l’alcalde Joaquín Nadal. D’alguna forma, com va ocórrer amb la Barcelona preolímpica, el Barri Xinès de Girona que descriu la novel·la de Javier Cercas ja no existeix, ara és una de les zones més ‘cool’ de la ciutat. Només es conserva el nom dels carrers però no tenen res a veure. Avui per a conèixer la Girona de 1978 has de llegir la novel·la de Javier Cercas. L’altra possibilitat és la màgia del cinema, que és la que ha aconseguit recrear aquesta Girona”.
A451: Com era aquesta Girona de finals dels 70?
E.R: “Jo sóc de Girona, tenia nou anys en l’època que compta ‘Les lleis de la frontera’, tinc molt visqui la imatge d’aquesta Girona que volíem construir. Encara que només han passat 43 anys, recrear això amb la veracitat que mostra la pel·lícula ha estat un repte. Em vaig anar de Girona amb 18 anys. Havia tornat a Girona diverses vegades però mai havia rodat una pel·lícula en la qual Girona fos un personatge més, per a mi això ha estat molt gratificant, estic molt orgullós d’això”.
A451: Llavors què ha pesat més, la intervenció física o la postproducció?
E.R: “És part de la màgia del cinema, però hi ha una mica de tot. A Daniel li agrada rodar les escenes sense truc, que les coses ocorrin de veritat. Això ja ho vivim en ‘El Nen’ i a ‘Yucatán’. Ara hem tornat a seguir aquesta premissa, amb multitud de cotxes clàssics dels 70. Li agrada molt que les coses es visquin, tirar arrels en la realitat. Però lògicament existeix la intervenció d’un magnífic equip d’art, encapçalat per Balter Gallart. És una cosa que sembla que no està però vam tenir un equip impressionant de fusters, guixaires, pintors… durant mesos transformant els carrers de Girona i els altres llocs on rodem i sempre partint d’aquesta base de realitat, intervenint en els espais naturals. A això cal sumar Miriam Piquer i tot l’equip d’efectes visuals per a arribar on art no podia, com eliminar digitalment elements actuals. L’objectiu que hem aconseguit és que doni la sensació que hem rodat en 1978”.
M.G: “La pel·lícula té una gran complexitat de producció, amb moltíssims extres, molts cotxe, molta acció, una pel·lícula d’època relativament recent amb el que implica per a art, vestuari, perruqueria… És una pel·lícula molt complexa, la veritat”.
A451: Calia treure el costat positiu a la situació…
E.R: “Sí, convertim el problema en una virtut. Els mesos que vam haver de parar no van servir per a aprofundir en la producció de la pel·lícula. Daniel mai va perdre la passió per la pel·lícula per a continuar motivant al repartiment, parlant també amb l’equip tècnic, amb tots els caps d’equip. La seva idea és que pel·lícula continués creixent en aquests mesos, que ningú desconnectés malgrat la incertesa que estàvem vivint. No sabíem el que anava a passar l’endemà. Afortunadament després d’arriscar-nos a rodar en aquestes condicions podem estar molt contents amb el resultat, tenim la pel·lícula que volem”.
M.G: “Així és, com diu Edmon vam fer de la necessitat virtut. Daniel va estar treballant molt, mantenint totalment endollat tant a l’equip tècnic com artístic, amb videollamadas, manant tasques… Sobretot perquè els actors més joves se submergissin en l’època en la qual transcorre la història, veient pel·lícules de l’època…”
A451: No hi havia marxa enrere…
M.G: “La realitat és que en cap moment vam tenir dubtes sobre la pel·lícula. Només canviem les dates de rodatge, de maig a agost, i malgrat les dificultats mai pensem que la pel·lícula no anava a arrencar, teníem clar que s’anava a fer. Hi havia molta incertesa, però si no arrenques la maquinària quins feixos? També ens donava molta tranquil·litat comptar amb productors com Edmon Roch i Javier Ugarte”.
E.R: “És cert que teníem molt clar que la pel·lícula s’anava a fer abans o després. Nosaltres, és a dir, Daniel Monzón, Javier Ugarte i jo comencem a donar-li tornades a aquesta pel·lícula quan estàvem acabant ‘El Nen’, que és una pel·lícula de 2014. La pandèmia esclata unes setmanes abans d’iniciar el rodatge i hem de refer moltes coses com unes certes localitzacions, també hi havia membres de l’equip al qual se li ajuntaven els treballs… Mercedes Gamero va ser molt generosa en el sentit que tenia clar que si calia assumir el risc l’anava a fer i ja no va haver-hi dubtes, tirem cap endavant i assumim la responsabilitat i el sobrecost”.
A451: A més dels socis habituals també ha entrat Netflix…
E.R: “Finalment, Netflix s’ha quedat la pel·lícula per a la resta del món. Això ha estat també una ajuda important per a la pel·lícula. També aquesta TV3 i hem comptat també amb l’equip de Mogambo, amb Ignacio Salazar-Simpson, amb els quals ja hem col·laborat en altres ocasions. A més també utilitzem els serveis de Crea SGR”.
A451. I quin ha aportat Buendía Estudios a la producció?
M.G: “Dins d’Atresmedia, Buendía ens ajuda amb tota la logística i la gestió econòmica-financera de producció”.
A451. Què podeu comptar de la confecció del repartiment, amb actors professionals i no professionals?
E.R: “Aquesta és una altra de la grans virtuts de Daniel a l’hora de plantejar les seves pel·lícules, clar, amb la complicitat de Mercedes Gamero, Javier Ugarte i jo mateix, que ho vam veure tot molt clar en aquest cas des del principi. Però ja va passar en anteriors pel·lícules seves com amb Jesús Castro en ‘El Nen’ o abans fins i tot amb Alberto Amman, en ‘Cel·la 211’, que llavors no era tan conegut. A Daniel li agrada apostar per rostres que tinguin aquesta capacitat de transmetre. Tampoc ens podem oblidar de les responsables del càsting, Eva Leira i Yolanda Serrano, que són especialistes a aportar aquesta veritat a les pel·lícules a través de les seves seleccions. A més hi ha hagut un important treball de coaching amb els actors. En aquest cas, la pandèmia ens ha ajudat molt, perquè va possibilitar que Daniel continués assajant amb el repartiment en remot, explicant a cadascun els detalls del personatge. També va facilitar que actors no professionals que no s’havien posat davant de la càmera barregessin perfectament amb actors ja amb un cert recorregut en la indústria”
M.G: “Els productors vam ser un dia a l’oficina d’Eva Leira i Yolanda Serrano i quan vam veure les proves de càsting ens quedem al·lucinats, el treball era impressionant, el vam veure claríssim, era impossible dir que no”.
A451: I què suposa per a la pel·lícula clausurar un festival com Sant Sebastià?
E.R: “És una satisfacció enorme poder clausurar el Festival de Sant Sebastià, no ens havia ocorregut mai, és un honor per a nosaltres. Veurem què podem fer, cal tenir molta cintura perquè el primer és la salut. Tenim diverses coses preparades però no sabem si les podrem dur a terme. El que és segur és que ho aprofitarem, a gaudir i a agrair perquè és una cosa única”.
M.G: “Estem molt vam agrair i orgullosos de poder clausura el Festival de Sant Sebastià, ens emmotllarem a les circumstàncies”.
A451: I després de Sant Sebastià quina serà la trajectòria de la pel·lícula?
E.R: “Després ja només quedarà esperar per a l’estrena el 8 d’octubre en cinemes. Tenim la confiança de comptar amb Warner Bros., estan molt implicats i il·lusionats, però també sabem que la situació no és senzilla per als cinemes, és tot un ròssec. Molta gent encara no ha recuperat l’hàbit d’anar al cinema, esperem que millori la situació i tornin aviat. Santiago Segura ha demostrat que les pel·lícules espanyoles poden funcionar bé en aquests moments tan complicats. Ho va aconseguir l’any passat i ho ha repetit enguany, és una cosa meravellosa, però no menys cert és que uns altres han assumit aquest mateix risc i no els ha anat bé. No obstant això, crec que no hi ha millor experiència que veure una pel·lícula com ‘Les lleis de la frontera’ en una sala de cinema. Cal continuar assumint riscos, les pel·lícules estan fetes per a això”.
M.G: “Coincidirem amb Almodóvar en l’estrena en cinemes, però nosaltres portem més de vuit mesos amb aquesta data. Creiem que ‘Les lleis de la frontera’ és una pel·lícula amb un gran potencial i que pot connectar amb el públic”.
A451: Què serà el pròxim per a Ikiru Films?
E.R: “Com saps, estem en plena producció de ‘Tadeo 3’, afortunadament ha estat una pel·lícula a la qual la pandèmia li ha afectat poc, perquè han pogut continuar teletreballant en ser animació. Nico Matji i Enrique Gato continuen dirigint les operacions de producció i direcció del film sense estar tots presencialment. La idea és que el pròxim estiu estigui llesta. Enguany hem acabat diversos rodatges. Hem rodat el debut de la directora catalana Carlota González-Adrio, ‘La casa entre els cactus’, basat en la novel·la homònima de Paul Pen. Rodem a Canàries la passada primavera i està ja en postproducció. És una aposta més per talent jove, amb una proposta que sorprendrà. També hem rodat ‘La nena de la comunió’, dirigida per Víctor García, que havia treballat abans als Estats Units, i ara debuta com a director a Espanya. Es tracta d’una pel·lícula de gènere, que em venia de gust molt fer, de nou de la mà Atresmedia i de Warner Bros., que es van apuntar des del primer minut. És una altra pel·lícula per a gaudir en pantalla gran, amb un equip meravellós, amb la gent de DDT en els efectes de maquillatge, Luis Tinoko en els efectes visuals i amb un repartiment jove molt potent…”
A451: Cinema en els extrems, superproduccions i òperes prevals…
E.R: “L’important són sempre les històries que comptes i com els comptes, no importa la grandària de la producció. L’ambició és sempre la mateixa encara que les necessitats de producció siguin diferents. La clau és sempre tenir molt bons companys de viatge en producció, en direcció, equip artístic i tècnic”.
A451. I el pròxim d’Atresmedia Cinema?
M.G: “Tenim per a enguany ‘Live is Life’, la nova pel·lícula de Dani de la Torre, també ‘La família perfecta’ d’Arantxa Echevarría. Hem acabat de rodar ‘Les línies tortes de Díos’, d’Oriol Paulo i ‘El joc de les claus’, de Vicente Villanueva i l’esmentada pel·lícula de gènere titulada ‘La nena de la comunió’. Estem molt actius, dinamitzant la indústria, que és el que toca, això l’hem d’aixecar entre tots”.
A451: Enguany heu tornat a donar en el clau amb ‘A cor què vols. Destí Astúries’ hi haurà seqüela?
M.G: “Així és, estem ja treballant en ‘A cor què vols 2’, que tenim previst estrenar al desembre de 2022. És un luxe poder treballar amb Santiago Segura i la productora María Luisa Gutiérrez. És una garantia en tots els sentits, des del punt de vista personal i el professional, ens entenem molt bé”.
A451: La veritat és que no us podeu queixar de com us estan anant les coses als cinemes en les circumstàncies actuals Cinemes o plataformes quina és la preferència?
Mercedes Gamero: «Nosaltres estem estrenant en sales i col·laborant amb les plataformes. Per a nosaltres les plataformes són un element complementari».
A451: Què opines del ‘Hub Audiovisual Espanyol?
M.G: “Crec que s molt positiu per a la indústria i per a la marca Espanya. De fet, no00 parem de veure rodatges internacionals que vénen a Espanya d’una forma natural. Si això està passant ja, amb més suport institucional ens convertirem en un centre de producció molt important”.
