Una dona apassionant. La personalitat de l’escriptora aclaparada per la fama d’una estrella de pop arrossega fins a la fi.
Font: www.elpais.com
La inabastable existència de l’escriptora xinesa Sanmao, figura de la cultura popular al seu país, bastant més desconeguda a Espanya encara que desenvolupés aquí una part fonamental de la seva vida, té moltes probables pel·lícules dins. Marta Arribas i Ana Pérez de la Font, experimentades documentalistes, han triat una en la seva especialitat, però allunyada de l’motlle habitual. Sanmao: la núvia de desert, apassionant per les arestes del seu protagonista, i molt particular per la fórmula narrativa escollida, està composta de múltiples formats: filmacions familiars en súper 8 mm; imatges d’arxiu dels llocs i les èpoques on va escriure, va respirar i va estimar; fotografies personals; animacions; missatges telefònics gravats; cançons; pintures i dibuixos; pel·lícules orientals, una d’elles molt especial, la de Hong Kong Xarxa Dust (Ho Yim, 1990), ja que la guionista va ser la pròpia escriptora; extractes dels seus contes i narracions; veu en off de l’actriu Lucía Jiménez; entrevistes amb amics i familiars, i imatges gairebé pròximes a la videocreació.
L’ingent treball de guió i muntatge de la pel·lícula d’Arribas i De la Fuente acaba conformant una història que ve i va, de la Xina a Taiwan, de Sàhara a Madrid, de Canàries a Sud-amèrica, amb més calma que dificultat i amb la naturalitat de les històries que, per molts salts en l’espai i en el temps que hi hagi, gaudeixen d’una criatura fascinant que les guia. Sanmao, una dona lliure, moderna i independent, sensible i romàntica, amb problemes psíquics, tendències suïcides i una terrible atracció per les automutilacions, és l’autora de Diaris de Sàhara, de publicació tardana a Espanya, però un supervendes a la Xina des dels anys 70, una mena de lírica autoficció relacionada, sobretot, amb els seus dies d’amor (i mort) amb el submarinista espanyol José María Quero.
És possible que algunes de les animacions no acabin d’encaixar en el conjunt i que, presa la idea d’introduir les declaracions dels entrevistats només amb so en off i no en forma de bust parlant, quan arriben aquests, encara que siguin tot just un grapat, doni la impressió que es podrien haver eliminat. No obstant això, la personalitat de l’escriptora aclaparada per la fama d’una estrella de pop arrossega fins a la fi. El temperament d’una dona que va convertir el somni romàntic d’una vida en un desafiament constant.
