David Baute, director de “Papallones negres”, parla de la pel·lícula sobre la crisi climàtica d’Annecy: “Intentem posar un rostre humà a aquest drama”.
Font: www.variety.com
Papallones Negres”, l’esquinçador drama animat de David Baute sobre la crisi climàtica, es presenta al públic d’Annecy aquesta setmana, competint a la secció Contrechamp amb “El somni de Sultana”, d’Isabel Herguera.
Basada en la investigació d’acció real de Baute, “Climate Exodus”, la pel·lícula combina relats molt íntims i personals de dones de tot el món que es veuen obligades a abandonar casa quan les forces naturals els fan inhabitables. Baute i la guionista Yaiza Berrocal van formar equip amb la directora artística María Pulido (“Amome”) i el dissenyador de producció i director d’animació José Sánchez Alonso (“Run Ozzy Run”) per dur a terme la narració i les imatges.
“Durant gairebé 10 anys hem seguit les històries d’emigració forçosa que es produeixen a tot el món per qüestions climàtiques. Aquesta feina ens va obrir moltes possibilitats a l’hora de concebre el guió. Va ser més una feina d’empolainament que de concebre noves seqüències, intentem incorporar aquestes altres capes que té la pel·lícula, que fan que l’espectador s’acosti al drama d’aquestes dones d’una manera franca, coneixent la dura realitat a què s’enfronten els qui perden el seu origen, ja que sempre seran emigrants sense cap mena de lloc , casa seva han desaparegut”, explica Baute a Variety.
La delicada animació en 2D s’inspira en l’art de les regions que descriu la pel·lícula: el Carib, l’Índia i el comtat de Turkana. Les riques textures i les aquarel·les de somni introdueixen l’espectador a l’escena mentre la partitura, composta per Diego Navarro, oscil·la entre l’ambient i l’eteri, l’ancestral i l’ús d’acords acústics de guitarra de corda manual.
El músic i activista panameny guanyador d’un Grammy Rueben Blades també ha creat una cançó exclusiva per al projecte, a la qual Edmon Roch, coproductor d’Ikiru, atribueix el mèrit d'”ajudar a donar més vol a la nostra pel·lícula”.
Les eloqüents tècniques aclareixen els viatges separats de les dones alhora que fusionen el dolor, la por i el trauma subjacent que les uneixen. Suggereixen que, encara que aquestes catàstrofes semblen tenir lloc molt lluny, les seves ramificacions estan més esteses i més a prop de casa del que admet la majoria.
“Les històries tenen un nexe narratiu comú però, en viatjar per geografies diverses, calia generar una atmosfera a cada lloc, perquè cadascuna de les nostres protagonistes tingués la seva pròpia identitat basada en el tractament del color”, explica Baute.
“Els rodatges documentals previs a cadascuna de les històries han estat una font inspiradora en la producció artística de la pel·lícula, generant una relació directa amb els protagonistes en el seu llenguatge pictòric que els diferencia entre si i els fa únics”, afegeix. “Aquest treball de diàleg entre l´animació i el departament artístic va ser molt important perquè la pel·lícula es mogués de forma inherent, i això va ser gràcies al treball conjunt de la direcció d´animació de Pepe Sánchez i la direcció artística de María Pulido.”
“Creiem que la banda sonora de Diego Navarro havia d’unificar cadascuna de les històries. Tot i que utilitzem matisos en la instrumentació musical vinculada a cada territori, partim d’una partitura principal que cohesionava la pel·lícula, per després alimentar i acompanyar cada retrat de la vida. A això s’hi va sumar l’especial treball de disseny de so, a càrrec de l’equip de Coser i Cantar, que acaba de fonamentar la banda sonora i dóna un altre pes a la pel·lícula, molt important en les produccions d’animació”, afegeix.
Seguint els protagonistes, Lobuin, Vanesa i Soma, que són desplaçats de les seves serenes vides rurals per trobar el seu camí enmig d’estrets assentaments urbans, el desesperat camí cap a la incertesa i l’anhel pesa a la pantalla des de la primera separació punyent fins a la ansietat latent de forjar un nou començament. L’únic mecanisme per suportar la situació són les històries populars que relaten: els records de Soma sobre el conte de la deïtat hindú Ganesha, el déu dels començaments, són especialment commovedors.
Navegant per un laberint impossible de burocràcia governamental, abusos i més pobresa, les dones també s’enfronten a les conseqüències de l’hiperturisme, l’avarícia empresarial i un estigma injustament amuntegat als peus després d’haver estat desposseïdes de la seva dignitat, comunitat i identitat. El tema, sovint sobresaturat, s’aborda amb un matís que obliga el públic a sortir de la pel·lícula amb una actitud il·lustrada i no apàtica.
“La pel·lícula aborda un tema tan important i oportú com urgent: el canvi climàtic i el seu impacte en les persones més desafavorides que el pateixen sense haver-hi contribuït, però ho fa d’una manera que no havíem vist abans: a través de l’animació , i basant-se en la història de tres dones reals que es converteixen en personatges sense deixar de ser persones”, afirma Roch.
La pel·lícula fa que la crisi climàtica deixi de ser titular de premsa per convertir-se en una història crucial d?interès universal, que dóna peu a una conversa més àmplia sobre la voràgine que inevitablement continuarà afectant una gran part de la població.
“Em considero un documentalista, de fet crec que ‘Papallones Negres’ és un documental que utilitza la tècnica de l’animació 2D per explicar la nostra història. Als nostres documentals ia ‘Papallones Negres’, el tema socioambiental està sempre lligat, entenent el cinema no només com un art poètic per expressar les nostres pors i esperances, sinó com un instrument per generar reflexió sobre temes urgents que ens afecten com a éssers vius que hem d’integrar en un entorn natural”, va dir Baute.
I va concloure: “Sobre la qüestió mediambiental i climàtica, escoltem cada dia testimonis tan dispars d’experts, polítics, ciutadans, que ja comença a generar un cert cansament a la població, i això és molt perillós: la qüestió climàtica ha de ser el tema central de preocupació, ja que està en joc la nostra vida. Per això, hem intentat posar cara a aquest drama, que és a més la primera causa de migració al món, i contribuir a generar un debat més profund sobre la urgent situació actual de la crisi climàtica mundial.”
“Papallones negres” és una inspirada coproducció entre Ikiru Films (“Tad, l’explorador perdut”), Tinglado Film (“Ona”), la panamenya Tunche Films (“Ainbo: esperit de l’Amazones”), Anangu Grup (“Mòmies”) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
La pel·lícula ha rebut el suport addicional de RTVE, l’operador de televisió estatal 3Cat a Catalunya, la Televisió Pública Canària i Mogambo, amb el finançament del Ministeri de Cultura d’Espanya-ICAA, i el suport de l’ICEC-Departament de Cultura-Generalitat de Catalunya, així com del Govern de Canàries i el Cabildo Insular de Tenerife.
