La llegenda dels Planetes
Font: www.fotogramas.es
Nou treball d’Isaki Lacuesta, en què compta com a codirector amb Pol Rodríguez (Quatretondeta), amb localitzacions a Granada, Sevilla, Madrid i Nova York.
“QUAN EM PREGUNTEN AVÍS QUE NO ÉS UN DOCUMENTAL SOBRE EL GRUP GRANADINO ELS PLANETES, SINÓ UN FILM DE FICCIÓ SOBRE LA SEVA LLEGENDA”.
Els meus amics em pregunten que si estic filmant un documental sobre Los Planetas. No, us aclareixo, es tracta d’una trama de ficció que comença amb una cartel·la que diu:
Aquesta pel·lícula no és sobre Los Planetas sinó sobre la seva llegenda. Posats a aclarir equívocs, a la pantalla no es veurà cap dels components de la banda. L’aposta ha estat comptar amb músics de Granada i actors com Daniel Ibáñez, que té la seva pròpia formació musical, perquè tothom pogués tocar els temes originals del conjunt granadí. Els personatges no tenen nom, tret de May, la que va ser baixista en els dos primers discos, que el va deixar quan gravarien el tercer, i famosa perquè, per timidesa, tocava sempre d’esquena el públic. Serà una veu narradora i interpretada per la malaguenya Stéphanie Magnin, explica el cineasta, guanyador del Goya al Millor Guió Adaptat pel drama Un any, una nit, i dues vegades de la Conquilla d’Or del Festival de Sant Sebastià a la Millor Pel·lícula , per Els passos dobles i Entre dues aigües.
Àlbum clau. D’aquell tercer disc, Una semana en el motor d’un autobús (1998), que van gravar a Nova York, en va partir el projecte. Jota, el cantant i líder, va explicar a Fernando Navarro, escriptor i guionista (Verónica), a més del seu paisà i amic, que aquest àlbum explicava una història que es podia endur al cinema, però no protagonitzada per ell sinó per un personatge imaginari. Navarro la va posar en marxa amb Jonás Trueba que va acabar deixant-la i proposant-li a Lacuesta que la dirigís ell. No ho vaig dubtar, recorda, perquè la meva vocació frustrada és la de músic, i vaig escriure un guió nou amb Navarro. Realitat paral·lela. La narració parteix de la premissa real que Los Planetas s’estaven descomponent a finals dels anys 90, quan passarien per tercera vegada per un estudi d’enregistrament. A partir d´aquí ens inventem una història, i els fets reals els portem a una dimensió imaginada, a una realitat paral·lela. Amb Dani Ibáñez com a líder; Mafo, músic que ha tocat en viu amb ells i va exercir alguna vegada com el seu road-manager, a la bateria; Cristal·lí, el guitarrista, i Chesco Ruiz, baixista, componen el conjunt inventat. Aquest és el primer musical del cineasta. El més complex, reconeix, és que la pel·lícula sigui narrativa però alhora musical, que es vegin els assajos i els enregistraments, sense aturar l’acció.
