La casa dels cactus: «no feu spoilers de la pel·lícula, si us plau»
Font: www.nobbot.com
S’estrena La casa entre els cactus, primer llargmetratge de la jove directora Carlota González-Adrio. Parlem amb ella i els seus protagonistes sobre la pel·lícula i la seva experiència durant el rodatge.
La casa entre els cactus és un film ple de secrets. Es tracta d’un thriller dramàtic, encara que la seva pròpia directora prefereix no posar-hi una etiqueta ja que “categoritzar la pel·lícula dins d’un gènere la limitaria”.
I és que, si hi ha alguna cosa que defineix a la perfecció el clima de transmet el film, és el gran esforç que, tant els actors com la directora, fan per no revelar ni un sol detall de la pel·lícula. La frase que més s’ha repetit a les presentacions ha estat, sens dubte, “però sense spoilers no?”
UN ESTRANY A LA CASA ENTRE ELS CACTUS
La pel·lícula, en la producció de la qual participa Orange, compta amb protagonistes de llarga i fecunda trajectòria: Ariadna Gil, Daniel Grao i Ricardo Gómez formen part d’un repartiment que és tot un privilegi per a una directora novell.
Al film, basat en la novel·la homònima de Paul Pen, es retrata la vida d’una família aparentment perfecta que viuen en algun desèrtic de les Illes Canàries, als anys 60. Allí, apartats de la civilització i d’una vida que van deixar enrere , gaudeixen d’un particular paradís, aliens a la resta del món. Un món que suposa una amenaça i que, si interferís amb la família, podria acabar amb ella per sempre. Emilio i Rosa, a qui donen vida Ariadna Gil i Daniel Grao, són els únics conscients del perill que corren, i per això porten tota una vida ocultant a les seves filles un terrible secret. La trama esclata amb l’arribada d’un estrany que trenca la tranquil·litat d’aquesta família.
En paraules de Carlota Gonzalez-Adrio, la pel·lícula és “una història que amaga la veritat i la mentida, els secrets, allò ocult, la violència, l’afecte, l’empara… partint sempre del retrat d’aquesta família. La història es construeix a través de la idea de l’aparença i allò amagat, que cohabita un mateix espai, una mateixa persona. Aquesta casa que es construeix com un refugi davant de la natura salvatge, es va transformant en un recer que és també tenebra. En ella la serenitat i el silenci de la naturalesa cobren un altre sentit.”
Els intèrprets que donen forma a aquesta història han explicat la seva experiència a Nobbot. Daniel Grao qualifica la seva actuació com una de les més complicades de la seva carrera. «Jo sóc una persona molt inquieta i m’agrada intervenir, però aquest paper intenta dir molt sense gairebé fer res. Em va resultar més fàcil actuar a les escenes en què hi havia acció que en aquelles en què només havia d’estar present”. De semblant opinió és Ariadna Gil, que va tenir sensacions similars al?hora d?abordar el seu paper.
Per Ricardo Gómez tampoc ha estat senzill interpretar el seu paper d’“intrus”. Segons explica, transmetre als espectadors aquestes sensació d’incomoditat i malestar no és una feina senzilla i suposa una nova experiència en la seva trajectòria com a actor.
