Las leyes de la frontera
Font: www.elpais.com
La gala de lliurament dels guardons del cinema català se celebrarà el proper 6 de març a la Sala Oval del MNAC.
Les lleis de la frontera parteix com la gran favorita als Premis Gaudí després que aquest dimarts al matí s’hagin conegut les nominacions que competiran per una estatueta a la gala de lliurament dels guardons, el proper 6 de març a la Sala Oval del MNAC. La pel·lícula de Daniel Monzón ha aconseguit 13 nominacions, una més que El ventre del mar, d’Agustí Villaronga i dues més que Llibertat, de Clara Roquet. La quarta amb més opcions és Mediterráneo, de Marcel Barrena, amb 10 nominacions i la cinquena, Sis dies corrents, de Neus Ballús, amb nou. Els actors Francesc Orella, finalista als últims Premis Gaudí per la seva interpretació a La vampira de Barcelona, i Maria Molins, que ha substituït Anna Alarcón, baixa per cóvid, han fet públiques les nominacions a les 22 categories als guardons de l’Acadèmia del Cinema Català. “Visca (que no és el mateix que sobrevisqui) el cinema català!”, ha exclamat Orella al final de la lectura, en un any en què la collita del cinema català mostra evidents signes de recuperació.
De les 59 produccions candidates, entre llargmetratges de ficció, documentals i d’animació, pel·lícules per a televisió, pel·lícules europees i curtmetratges, 28 títols i professionals han passat a la segona ronda de votacions, oberta des d’aquest dimarts fins al 25 de febrer i que determinarà els premiats, que es coneixeran el 6 de març en una gala que organitzarà El Terrat. Per segon any consecutiu, les nominacions recullen una presència femenina majoritària (54%) entre els finalistes.
Les quatre candidates a millor pel·lícula són El ventre del mar, una història d’època sobre la supervivència d’un grup de nàufrags, impregnada del segell del director, Agustí Villaronga, que dialoga amb els naufragis més actuals al mateix mar Mediterrani; Sis dies corrents, que explica la feina de tres lampistes a l’extraradi de Barcelona; Visitant, el debut al llargmetratge del director valencià Alberto Evagelio, una història de terror sobrenatural; i Tros, la primera pel·lícula que dirigeix Pau Calpe Rufat, que ens endinsa en la turbulenta relació entre un pagès i el seu fill.
A la millor pel·lícula en llengua no catalana opten Les lleis de la frontera, el retrat de la Girona quinqui dels anys 70; Llibertat, primera direcció de la guionista Clara Roquet, sobre una adolescent de família que entaula amistat amb la filla immigrant d’una cuidadora de la família; Mediterrani, de Marcel Barrena, sobre el primer viatge d’Òscar Camps a Lesbos al vaixell Open Arms; i Tres, l’estrena al llargmetratge de Juanjo Giménez (Palma d’Or a Cannes, Gaudí i nominació a l’Oscar pel seu curt Timecode), en què construeix un relat desconcertant sobre una dissenyadora de so.
La millor direcció enfrontarà tres cineastes amb experiència i una debutant. Neus Ballús (Sis dies corrents), Agustí Villaronga (El ventre…) i Daniel Monzón (Les lleis…) es veuran les cares amb la debutant a la direcció Clara Roquet (Llibertat). A l’apartat de millor guió repeteixen Ballús (juntament amb Montse Gangés i Ana Sanz Magaló), Villaronga (que ha adaptat el text del novel·lista italià Alessandro Baricco) i Roquet, que lluitaran per l’estatueta amb Juanjo Pérez i Pere Altimira (Tres).
Les quatre aspirants a millor actriu protagonista s’estrenen als Premis. Maria Morera (Llibertat); Vicky Luengo (Chavalas, de Carol Rodríguez Colás), Marta Nieto (Tres) i Begoña Vargas (Les lleis…). Entre les nominades a millor secundària estan Anna Castillo (Mediterráneo), Àngela Cervantes (Chavalas), i Vicky Peña i Nora Navas (Llibertat). Al terreny masculí, el millor actor protagonista sortirà d’entre Roger Casamajor (El ventre…), Mohamed Mellali (Sis dies…), Chechu Salgado (Les lleis…) i Eduard Fernández (Mediterráneo). El Gaudí al millor secundari serà per a Valero Escobar (Sis dies…), Miki Esparvé (Tres), o Àlex Monner i Sergi López (Mediterráneo).
Esperances per al cinema català
Edmon Roch, productor de Les lleis de la frontera, s’ha mostrat “feliç” pel reconeixement del món acadèmic. “És una pel·lícula molt ambiciosa que ens ha costat molt fer i que és un homenatge a la Girona del 78 que va explicar Javier Cercas a la seva novel·la”, ha comentat Roch, que ha destacat la diferent acceptació que ha tingut a sales ia plataformes. “Va ser la segona pel·lícula més vista a nivell mundial a Netflix! Jo sóc un romàntic de les sales, però estem vivint uns temps especials. La repercussió de la gent que la va veure a sales va ser extraordinària però és cert que allà no va tenir l’acceptació que esperàvem”.
Una altra gran candidata passa a ser Sis dies corrents, de Neus Ballús. “És una pel·lícula modesta que no sabíem quin recorregut tindria i ja hi van més de 20 festivals internacionals”, remarca la seva productora Míriam Porté. “El jurat dels premis [Espiga de plata a la Seminci…] i la crítica han estat molt bons, però la cirereta ha estat l’estrena a sales, ja fa vuit setmanes, amb gran èxit. És una història propera però profunda, crítica, que fa reflexionar, és amena, divertida. Té una estructura de ficció farcida de debò. Una ficció, sí, però d’alguna manera híbrida amb el documental”, explica Porté. I, encara que estigui protagonitzada per actors (no professionals), la productora destaca el seu feminisme: “Som dues dones feministes Neus Ballús i jo) que hem explicat una història d’homes perquè és també la manera de portar la perspectiva feminista al que passa a el món, perquè el món no només és dels homes, és de tots”.
Tampoc Mediterrani (10 nominacions) no ha estat un projecte fàcil. El productor Tono Folguera, que ressalta la dificultat de gravar al mar, valora el cinema des del punt de vista global: “M’encanten les pel·lícules d’autor, les que més he fet, però un altre tipus de pel·lícules, que també hem fet, més comercials, si són bones històries em donen la mateixa satisfacció”. Folguera també és darrere de Llibertat, de Clara Roquet, amb 11 nominacions. “Amb ella portem molt de temps, vam fer el curt L’adéu [2015, que ja va guanyar, entre altres premis, el Gaudí…]. Ens estem acompanyant des del seu guió de 10.000 quilòmetres… [2014]”. El productor es mostra optimista davant del futur immediat del cinema català: “L’any que ve pinta encara millor, ja he començat amb dues pel·lícules a la secció oficial de Berlín [Un any, una nit, d’Isaki Lacuesta, i Alcarràs, de Carla Simón], una parlada en català (en dialecte lleidatà)… no està malament per començar l’any! A la qual hem tingut un mínim suport de la televisió pública i de la Generalitat això s’enlaira i amb força”.
